sábado, 24 de abril de 2010

La volta al món... en 80 tòpics


Els anglesos sempre han tingut fama de ser individus obsessionats per la puntualitat. Culturalment se’ls identifica com persones disciplinades i austeres, d’una educació realment exquisida. Com succeeix amb qualsevol tòpic -i aquest no és pas cap excepció- la pròpia realitat s’encarrega quasi sempre de desmentir aquelles idees preconcebudes que molta gent té respecte un determinat col•lectiu: no tots els anglesos arriben puntuals a les cites, com tampoc aturen la seva activitat diària a les cinc de la tarda per prendre el te.

En una de les obres més conegudes de Jules Verne, La volta al món en 80 dies, l’escriptor francès elabora un retrat detallat del personatge protagonista que s’ajusta completament al del típic gentleman britànic tantes vegades estereotipat. Verne descriu Phileas Fogg com un home caracteritzat per una personalitat misantròpica, gairebé excèntrica, marcada per una rutina inflexible:

“(...) [Phileas Fogg] esmorzava i dinava al club a hores cronomètricament fixades, en el mateix menjador, a la mateixa taula, sense tractar mai amb els seus amics, sense convidar mai a cap estrany. (...) Quan passejava, ho feia invariablement amb pas igual pel vestíbul”.

El Phileas Fogg que Verne ens presenta respon al clàssic arquetip d’aristòcrata conservador ric, amb una vida tranquil•la i acomodada regida per una avorrida monotonia que cal obeir incontestablement. Prova d’això és el fet que Fogg arriba a acomiadar un tal James Forster -un pobre criat seu- per haver comès el greu ‘delicte’ de portar-li l’aigua d’afaitar-se a 84 graus Fahrenheit i no a 86, com estava tradicionalment estipulat...

sábado, 17 de abril de 2010

La meva paraula preferida


Segons resa el Diccionari Pompeu Fabra el mot estiu significa "l'estació que segueix la primavera i precedeix la tardor". No obstant, per mi aquesta paraula té una connotació que trascendeix la clàssica definició acadèmica.

La seva pronunciació evoca en mi records de la meva infantesa, quan amb la meva família marxàvem a passar uns dies a un petit poble del Vallès, lluny del xivarri eixordador de la ciutat. Em fa recordar la immensa sensació de llibertat que em provocava arribar-hi a mitjans de juny, un cop ja acabades les classes, moment en què m'entregava per complet a tot tipus d'activitats que m'era impossible practicar durant la resta de l'any: anar amunt i avall amb bicicleta, nedar tot el matí a la piscina, jugar a pilota amb els amics en un gran camp de futbol... Eren dies plàcids i feliços que dedicava a descansar i gaudir de les despreocupades ocupacions que qualsevol nen té en aquella curta edat.

domingo, 4 de abril de 2010

Tchaikovsky Grand Sonata in G op. 37

Tercer i quart moviments interpretats per Sviatoslav Richter. Sublim!

sábado, 3 de abril de 2010

Das weisse Band

Deutschland. 1913. Seltsam Ereignisse geschehen in eine Kleinstadt liegt nördlich von das Land. Das ganze Volk ist verwirrt und auch erschrocken. Der Leher sich entschliessen zu die Sache untersuchen. Er fürcht nicht die Wahrheit kennen, die furchtbar Wahrheit wissen...

Das weisse Band ist ein beunruhigend Film in 2009 drehen von der deutscher Regisseur Michael Haneke. Ich finde es ein bisschen deprimierend. Jedoch, ich bewundere seine bezeichnend Kraft. Ausserdem es ist sehr realistisch! Sie müssen der Film sehen!