Possiblement. No obstant, aquest procés, en cas de produir-se algun dia, no arribaria a materialitzar-se amb pocs anys, sinó a llarg termini. Una altra qüestió que cal tenir en compte és si a Espanya li interessa deslliurar-se d’uns estigmes mundialment coneguts, ja que, d’alguna manera, aquests són els que han contribuït a situar-la en l’imaginari col•lectiu de mig planeta.
Aquest fet, per tant, planteja una reflexió obligada: interessa a la societat espanyola que se l’associï amb uns estereotips que reflecteixen un tarannà arcaic i idealitzat que poc té a veure amb la realitat?
Malgrat que la mitologia ibèrica actua com a reclam turístic, amb el temps s’ha acabat creant una falsa imatge d’aquest país. Així, no és estrany que la idea que molts estrangers tenen d’Espanya sigui el viu reflex d’una fantasia exòtica deformada per la il•lusió romàntica segons la qual als espanyols ens encanten els toros, menjar paella i ballar flamenc. És així com volem que se’ns percebi des de l’exterior?
Personalment, considero que convé potenciar altres atributs igualment valuosos més enllà dels quatre pilars essencials que identifiquen la nostra cultura. Només si superem els tòpics a què estem encadenats arribarem a ser considerats com realment ens mereixem. Els tòpics no han estat mai positius per cap país: actuen com un mecanisme simplificador; es limiten a copsar una vaga idea del que és en realitat, deformant-ne l’essència fins a convertir-la en una mera caricatura grotesca i banal. Està a les nostres mans posar fi a aquesta imatge antiquada que sovint es té d’Espanya i canviar-la per una altra més ajustada a la realitat d’un estat modern i desenvolupat.
Don Quijote ja és història!
