Segons resa el Diccionari Pompeu Fabra el mot estiu significa "l'estació que segueix la primavera i precedeix la tardor". No obstant, per mi aquesta paraula té una connotació que trascendeix la clàssica definició acadèmica.
La seva pronunciació evoca en mi records de la meva infantesa, quan amb la meva família marxàvem a passar uns dies a un petit poble del Vallès, lluny del xivarri eixordador de la ciutat. Em fa recordar la immensa sensació de llibertat que em provocava arribar-hi a mitjans de juny, un cop ja acabades les classes, moment en què m'entregava per complet a tot tipus d'activitats que m'era impossible practicar durant la resta de l'any: anar amunt i avall amb bicicleta, nedar tot el matí a la piscina, jugar a pilota amb els amics en un gran camp de futbol... Eren dies plàcids i feliços que dedicava a descansar i gaudir de les despreocupades ocupacions que qualsevol nen té en aquella curta edat.
Estiu és una paraula màgica, és d'aquelles paraules que només pronunciar-les et provoquen una mena d'evasió... estic d'acord
ResponderEliminar