Els anglesos sempre han tingut fama de ser individus obsessionats per la puntualitat. Culturalment se’ls identifica com persones disciplinades i austeres, d’una educació realment exquisida. Com succeeix amb qualsevol tòpic -i aquest no és pas cap excepció- la pròpia realitat s’encarrega quasi sempre de desmentir aquelles idees preconcebudes que molta gent té respecte un determinat col•lectiu: no tots els anglesos arriben puntuals a les cites, com tampoc aturen la seva activitat diària a les cinc de la tarda per prendre el te.
En una de les obres més conegudes de Jules Verne, La volta al món en 80 dies, l’escriptor francès elabora un retrat detallat del personatge protagonista que s’ajusta completament al del típic gentleman britànic tantes vegades estereotipat. Verne descriu Phileas Fogg com un home caracteritzat per una personalitat misantròpica, gairebé excèntrica, marcada per una rutina inflexible:
“(...) [Phileas Fogg] esmorzava i dinava al club a hores cronomètricament fixades, en el mateix menjador, a la mateixa taula, sense tractar mai amb els seus amics, sense convidar mai a cap estrany. (...) Quan passejava, ho feia invariablement amb pas igual pel vestíbul”.
El Phileas Fogg que Verne ens presenta respon al clàssic arquetip d’aristòcrata conservador ric, amb una vida tranquil•la i acomodada regida per una avorrida monotonia que cal obeir incontestablement. Prova d’això és el fet que Fogg arriba a acomiadar un tal James Forster -un pobre criat seu- per haver comès el greu ‘delicte’ de portar-li l’aigua d’afaitar-se a 84 graus Fahrenheit i no a 86, com estava tradicionalment estipulat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario