Tal i com ell mateix afirmava, ha de ser la meta de qualsevol fotògraf atrapar amb la càmera l’instant decisiu de cada acció, el moment precís en què aquesta arriba al seu punt àlgid.
Bresson és molt més que un fotògraf. És un home que divaga càndidament pel món, esperant trobar-se al lloc precís en el moment precís per prémer el botó de la seva Leica i plasmar així una realitat fugaç i canviant que esdevé estàtica i immortal sota el seu punt de mira. Amb la seva càmera Bresson sap atrapar petits instants, fragments dispersos de situacions quotidianes i aparentment trivials que, tot i semblar irrellevants observats a simple vista, tenen un significat que transcendeix la pròpia imatge: mirades despectives, somriures ingenus, escenes apassionades, tendres, confuses, tràgiques... Tot plegat conforma una realitat heterogènia que el fotògraf no deixa escapar i que es converteix per a ell en una mena d’obsessió, com si res del que succeeix al seu voltant fos gratuït i tot esperés el moment indicat per ser fotografiat.
Bresson ens obra una nova finestra al món, a tot allò que ens envolta. Ens ensenya que la realitat no té únicament una sola lectura, que la vida no és altra cosa que una successió inacabable d'instants efímers que, potser a causa del ritme frenètic i agitat amb què vivim, encara no hem après a apreciar ni valorar degudament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario