Tintín i el racisme

El còmic titulat Tintín al Congo fou publicat per Hergé (pseudònim utilitzat pel dibuixant belga Georges Remi) en forma d’historieta en blanc i negre i per entregues entre el 5 de juny de 1930 i el 11 de juny de 1931.

Uns quants anys després se’n fa una nova edició a tot color i, fins i tot, es canvien algunes parts arran de la polèmica generada pel contingut altament racista i pel to colonialista que impregna algunes de les vinyetes. La societat evoluciona, i els lectors de Tintín dels anys seixanta disten molt de ser els mateixos que els dels anys trenta: passem de l’època d’entreguerres on encara impera el racisme i les ànsies colonialistes d’algunes potències mundials (començant per l’Itàlia feixista de Mussolini i l’Alemanya nazi de Hitler), a l’era post-colonial, on un nou ordre mundial més just i solidari comença a prendre forma.

És llavors quan aquell còmic aparentment inofensiu que narrava les intrèpides aventures del reporter Tintín a l’Àfrica esdevé una burla intolerable a la dignitat del col•lectiu negre. Es desemmascara l’etnocentrisme europeista de Tintin, que arriba a una aldea perduda del Congo Belga en qualitat de missioner i pedagog, i que no fa cap esforç per amagar la seva creguda superioritat moral i intel•lectual posant de manifest l’estupidesa i la ingenuïtat dels pobres negrets africans. Els natius són constantment retratats per Hergé com éssers pusil•lànimes, babaus i mandrosos:

Tintín: Vinga! Tots a la feina!

Natiu: Jo estic molt cansat!

Tintín: No us fa vergonya permetre que un gos [referint-se a Milú] faci la feina tot sol?

Milú: Vinga, ganduls, a treballar!

Tintín: Que heu de treballar, sí o no?

Natiu: Però, és que m’embrutaré...

Pel que es veu fins i tot el gos té més autoritat que els natius...

Però el racisme no és pas l’únic element denunciable que ha causat controvèrsia d’aquest còmic. També el maltractament i l’assassinat indiscriminat d’animals esdevé quelcom habitual en l’aventura de Tintín. En una ocasió el valent periodista decideix anar de cacera i, pensant-se que està disparant a un mateix antílop, en mata quinze de cop. És igualment memorable l’escena en què mata un mico gratuïtament només per fer-se una disfressa amb la seva pell i poder salvar així el seu gos Milú, que ha estat raptat per un altre simi amb ganes de gresca. També convé esmentar el moment quan mata un búfal amb una catapulta rudimentària dissenyada per ell mateix, o quan fa explotar literalment un rinoceront en comprovar que la seva pell és impermeable a l’impacte de les bales...

Després de veure els valors i les idees que transmet aquest còmic convindria que ens replantegéssim seriosament si aquesta és una lectura apropiada per nens i nenes, ja que no fa sinó fomentar una visió estereotipada i primitiva de l’Àfrica i els africans impròpia d’una època i una societat avançada com la nostra. Tintín al Congo és avui un objecte antiquat i estrany, producte d’una època ja superada en què els blancs jugaven a manar sobre els negres, es passejaven per Àfrica com autèntics reis emperadors i s’entretenien fent volar rinoceronts pels aires.