En certa manera la bogeria és quelcom inherent en qualsevol artista. L’art no és altra cosa que un mitjà d’evasió que permet l’expressió dels seus impulsos més íntims. Dit d’una altra forma: l’art és el millor remei per l’artista, ja que és en aquell on l’individu troba consol i satisfacció, on pot esplaiar-se emocionalment, on és capaç de donar forma a un nou món interior fet a la seva mida. Així doncs, considero que no és possible la creació de cap obra artística sense l’existència d’un cert desequilibri, patiment o inquietud per part de l’artista, entès com algú que opta per manifestar-se artísticament amb l’objectiu de satisfer aquestes necessitats personals.
Segons això, les millors obres artístiques són aquelles que han estat producte de l’èxtasi creatiu, de l’ímpetu arrauxat de l’artista-creador que vessa el seu propi ego en cadascuna de les seves creacions. El vertader art no pot admetre adeptes ocasionals, sinó amants convençuts, persones que visquin exclusivament per i per a l’art. Només si tenim en compte el que significa l’art per l’artista arribarem a entendre la seva peculiar bogeria, un reflex evident del seu talent innat, el seu geni creatiu, la seva ànima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario