Objecte artístic vs. objecte artesanal

A vegades resulta difícil discernir entre art i artesania, dos conceptes íntimament relacionats. I és que, ben mirat, quin art no pot ser considerat artesania? La poesia consisteix en manipular les paraules, organitzar-les de tal manera que esdevinguin estèticament atractives; la música fa el mateix amb els sons; la pintura amb els colors; l’escultura amb l’espai... Per tant, si al cap i a la fi el treball de l’artista consisteix en manipular elements amb una finalitat expressiva, per quin motiu no pot ser considerat també un artesà de les formes visuals, sonores i dimensionals?


Un exemple d’objecte típicament artístic és aquesta figura de ceràmica. Considero que és art més que no pas artesania perquè el seu autor ha combinat tot un ventall d’elements cromàtics i espacials de manera intencionada, buscant obtenir un efecte concret fruit de la inspiració creativa. No és un objecte impersonal com ho podria ser un armari o una forquilla, ja que en aquest cas l’empremta del subjecte resulta més que evident.


Exemple d’objecte merament artesanal –encara que, insisteixo, amb trets de caire artístic- són aquestes figures de metall, obra del meu avi. A diferència de l’anterior, aquest objecte no és fruit de l’arravatament creatiu, sinó d’un minuciós treball artesà més funcional que artístic. Es tracta, per tant, d’un objecte purament decoratiu, que difícilment expressarà res més que allò que ja suggereix a simple vista. Des d’aquest punt de vista això és potser el que caracteritza l’artesania: és més superficial que l’art, més freda, no mostra ni reflecteix cap rastre de la personalitat de l’autor.